VENUS, DEESSA DE L’AMOR
1.Juno esperava una criatura : seria el més bell i poderós de l’Olimp i s’anomenaria Vulcà
El naixement fou llarg i difícil . Impacient , Juno demanà de veure el seu fillet . Quan el veié , s’ enfurismà :
- Aquest no és fill meu ! -. Aixecant-se del llit , agafà Vulcà per una de les seves cames tortes i curtes i el precipità a fora de l’Olimp .
Trigà tot un dia a caure . Per sort va anar a parar al mar , on fou acollit per dues nereides que el cuidaren bé , compadides de la seva lletgesa .
2. Passaren els anys i esdevingué hàbil en l'art del treball decoratiu, en ferro i altres metalls. Les nereides li prepararen un farga instal·lada en una profunda gruta al fons del mar. Allí treballava, fent tota mena d'objectes i joies.
Les seves habilitats van arribar a orelles de la seva mare, però Vulcà no en volia saber res, ni de l'Olimp ni de la seva mare!
Finalment, mare i fill es van reconciliar. Juno estava tan contenta que li va prometré la mà de la deessa símbol de tot el que és bell i desitjable.
3. Aquesta deessa, anomenada Venus, té un origen ben estrany. Cronos, pare de Júpiter, Plutó i Neptú, mutilà Urà i llança al mar els seus genitals. Les ones bulliren fins a formar una blanca columna d’escuma. Del bell mig d’aquesta, com una ninfa marina, sorgí Venus.
Júpiter féu la que la portessin a l’Olimp en un delicat carro guiat per coloms i rossinyols, símbols de l’amor. L’arribada de la deessa de l’amor causà un gran rebombori entre totes les divinitats olímpiques
4. El matrimoni entre Venus i Vulcà, no era gaire feliç. Venus mantenia en secret una relació amb Mart, el déu de la guerra.
Vulcà no en sabia res, però el Sol , que tot ho veu i tot ho sap, li explicà detalladament. Llavors, per a comprovar-ho, Vulcà feu una xarxa de fil tan prim que quasi era invisible, però treballat i retorçat fins a fer-lo més fort que mil dels altres.
Quan la xarxa estigué acabada, va dir a Venus :
- Estimada esposa, he de fer uns negocis i seré fora uns dies. Espero que no t'entristeixi la meva absència.
Secretament, va penjar la xarxa al dormitori i s'amagà.
Quan Venus i Mart eren al jaç, estirirà un fil i caigué la xarxa damunt els amants. Ells s'esforçaven i esgarrapaven la xarxa, però el que aconseguien era embolicar-se encara més, sense cap possibilitat de sortir-ne.
Tots els altres déus descobriren el que havia passat. Averganyits, Venus i Mart van separar-se i es van refugiar ben lluny de l'Olimp.
5.Venus també va tenir un fill amb Mercuri: Cupido, déu de l’amor i company inseparable de tots els afers amorosos.
Jove bell i ple d’harmonia , anava armat amb un arc i un buirac ple de fletxes i tenia el poder de comunicar amor tant als déus com als mortals. Qualsevol persona a qui una de les fletxes fregués, queia immediatament enamorat de la primera persona que veia.
Si la fletxa era d'or encenia els cors amb passió; i si la fletxa era de plom, l'amor esdevenia odi.
