Bacus, l’alegria de viure
1.Sembla improbable que Júpiter s’hagués avorrit mai. No solament passava bona part del temps posant ordre entre els temperementals déus, sinó que també estava ocupat perseguint alguna nimfa o enamorant-se de deeses i belles mortals.
Juno era la seva dona, però no pas l’única. Júpiter es va enamorar de Sèmele, de qui esperava un fill(Bacus). Quan la gelosa Juno ho va saber, va insinuar malèvolament a la donzella:
-Apreciada Sèmele, digues al suprem Júpiter que es mostri amb tota la seva bellesa i majestat.
La pobra noia va caure-hi de quatre potes! Júpiter va mostrar-se amb els seus raigs i la va cremar involuntàriament. Per sort, Júpiter tingué encara temps de salvar el nadó i guardarlo a la seva ciuxa fins al moment del part.
2. Llavors començà una persecució del nen per part de la gelosa Juno. Per a major seguretat, Bacus va ser transformat en cabra i deixat amb les muses.
Amb elles recuperà la forma humana, llevat de dos corns incipients, com els d’un cabridet, que li quedaren per a la resta de la seva vida. Fou vivint a la muntanya on conreà la primera vinya. Però quan Juno el va trobar, el va fer embogir.
3. Pres per la bogeria, Bacus rebutjà les nimfes gentils i prengué coma companys els rudes i saltvatjes sàtirs, comandats per Silè i les mènades.
Silè era un sàtir, mig animal i mig home: tenia el tors humà i les potes de cabra. El que més els agradava, als sàtirs, era perseguir les mènades i les nimfes i ballar pels camps, bevent amb Bacus.
4. Les mènades eren dones ferotges,g’ulls espurnejants. Portaven corones d’heura i anaven vestides amb pells d’animals i armades amb espases i serpents. Eren terribles de contemplar i destruïen qualsevol que es creués en llur camí. També tocaven la doble flauta o el tamborí, lliurant-se a unes frenètiques danses. Amb aquesta estranya banda de seguidors, el jove déu recorregué terres i mars.
5. Bacus va continuar ensenyant els homes com havien de plantar la vinya i la manera d’elaborar un vi “amb el cor de mel” o de flama,segons els casos,fins que va arribar a Naxos.
Quan la va veure se’n va enamorar i la va fer esposa seva. El déu li oferí com a present ua diadema d’or, obra de l’acurat Vulcà, la qual esdevingué més tard una constel·lació. Pujaren a l’Olimp, on visqueren feliços amb tots els altres déus.
