APOL LO I DIANA ELS GERMANS RESPLENDENTS

APOL.LO I DIANA: ELS  GERMANS    RESPLENDENTS

1.  Sembla improbable que  Júpiter s’hages avorrit mai. no solament pasava bona part del temps posant ordre entre els temperamentalsdeus deus, sino que tambe estava ocupat perseguin alguna nimfa o enamorant-se de seesses i belles mortals . Juno era la seva dona , pero no pas l’ unica.

Júpiter s’ enamora de Leto i tingueren una nena i un nen sessons que compartien diverses  diverses aventures que avui coneixeu



2.Passaren els anys i Júpiter envià a buscar els bessons. 

-Apol·lo, fill meu, tinc un present per a tu. I li mostrà un carro blanc amb cavalls blancs que es movien impacients. Sobre el carro hi havia un arc d’or i un buirac de fletxes, també d’or.

Després, Júpiter es tombà a Diana: -No sabia ben bé què et plauria. Per tant, et deixo triar el que vulguis.

Diana no dubtà pas: -Dóna’m un carro i fletxes, un arc, tot com Apol·lo, però fes-me’ls de plata i dóna’m també una túnica de cacera feta del mateix metall.


La deessa corria pel món caçant amb els seus gossos i les nimfes del bosc i de l’aigua. Per això era coneguda com la deessa de la cacera i de la lluna, a la llum platejada de la qual sovint caçava.  

3. Apol·lo, déu extraordinari atractiu i que portava de cap les nimfes, les muses i les dones mortals,anava passejant-se pel món, d’un lloc a un altre.
De sobte, va veure una nimfa preciosa i se’n va enamorar amb tanta passió que la perseguia allí on anava . La ninfa es deia dafne i no en volia saber res, ni d’Apol·lo ni de cap déu. Apol·lo volia fer-la seva a qualsevol preu.
- Pare meu, el més bell dels rius, mare Terra i déus olímpics, ajudeu-me!-, va cridar Dafne.
La van transformar en un llorer ( dafne, en grec, vol dir llorer). El seu cos fou la soca i els seus cabells es barrejaren amb les fulles.
Amb el cor trencat, Apol·lo va jurar estimar-la eternament: per això per a recorda-la es va fer una corona de llorer que portava sempre.


4. No sempre Apol.lo reposava a l’Olimp. Passava molt de temps al seu santuari de Delfos. Una vegada s’anamorà d’una nimfa de maranomenada Coronis i tingueren un fill. L’anomenaren Esculapi i fou déu de la medicinai pare dels metges que van curar els ferits a la guerra de Troia.

5. Quan apol·lo va pujar al seu palau de l’Olimp, obsequia els altres déus i deesses amb el seu cant, acompanyant-se amb la lira i amb la dolça veu de les muses. Les muses eren les filles de Mnemòsine i Júpiter, coneixedores del passat i del futur. Cadascuna es va considerar protectora d’un art o ciència.
El que més els agrada són les fonts d’aigua molt fresca, perquè la primera música va ser la cançó de l’aigua.