1. Sembla improbable que Júpiter s’hages avorrit mai. no solament pasava bona part del temps posant ordre entre els temperamentalsdeus deus, sino que tambe estava ocupat perseguin alguna nimfa o enamorant-se de seesses i belles mortals . Juno era la seva dona , pero no pas l’ unica.
Júpiter s’ enamora de Leto i tingueren una nena i un nen sessons que compartien diverses diverses aventures que avui coneixeu
2.Passaren els anys i Júpiter envià a buscar els bessons.
-Apol·lo, fill meu, tinc un present per a tu. I li mostrà un carro blanc amb cavalls blancs que es movien impacients. Sobre el carro hi havia un arc d’or i un buirac de fletxes, també d’or.
Després, Júpiter es tombà a Diana: -No sabia ben bé què et plauria. Per tant, et deixo triar el que vulguis.
Diana no dubtà pas: -Dóna’m un carro i fletxes, un arc, tot com Apol·lo, però fes-me’ls de plata i dóna’m també una túnica de cacera feta del mateix metall.
La deessa corria pel món caçant amb els seus gossos i les nimfes del bosc i de l’aigua. Per això era coneguda com la deessa de la cacera i de la lluna, a la llum platejada de la qual sovint caçava.
3. Apol·lo, déu extraordinari atractiu i que portava de cap les nimfes, les muses i les dones mortals,anava passejant-se pel món, d’un lloc a un altre.
De sobte, va veure una nimfa preciosa i se’n va enamorar amb tanta passió que la perseguia allí on anava . La ninfa es deia dafne i no en volia saber res, ni d’Apol·lo ni de cap déu. Apol·lo volia fer-la seva a qualsevol preu.
- Pare meu, el més bell dels rius, mare Terra i déus olímpics, ajudeu-me!-, va cridar Dafne.
La van transformar en un llorer ( dafne, en grec, vol dir llorer). El seu cos fou la soca i els seus cabells es barrejaren amb les fulles.
Amb el cor trencat, Apol·lo va jurar estimar-la eternament: per això per a recorda-la es va fer una corona de llorer que portava sempre.
4. No sempre Apol.lo reposava a l’Olimp. Passava molt de temps al seu santuari de Delfos. Una vegada s’anamorà d’una nimfa de maranomenada Coronis i tingueren un fill. L’anomenaren Esculapi i fou déu de la medicinai pare dels metges que van curar els ferits a la guerra de Troia.
El que més els agrada són les fonts d’aigua molt fresca, perquè la primera música va ser la cançó de l’aigua.
