MINERVA, DEESSA DE LA SAVIESA
1. Sembla improbable que Júpiter s’hagues avorrit mai. No solament passava bona part del temps posant ordre entre els temperamentals déus,sinó que també estava ocupat perseguin alguna nimfa o enamorant-se de deesses i belles mortals.
Una de les seves estimades era Metis,la saviesa. Jupiter sabia que si tenia un fill amb ella, el destronaria.Per aixo decidí que no correria rics,va cridar metis i se l’empassà.
Des d’aquell moment Júpiter tenia un mal de cap horrible.Cridà amb caràcter d’urgencia vulcà i li va dir:
- Hi ha dins meu un esperit maligne que cal que sigui expulsat.
El dèu ferrer agafà una destral i li clavà amb totes les seves forçes en el crani de Jùpiter.Va sortir una bellíssima jove,vestida amb armadura i amb la llança a la mà,que es digué Minerva.
2. La deessa minerva vivia a l’Olimp i era admirada per tothom. Era una deessa molt sàvia però a la vegada furiosa i lluitadora. Una vegada es va barallar amb Neptú i estava tan empipada que va transformar la seva estimada, Medusa, en un monstre.
El monstre tenia una figura terrible, amb la cara voltada de serps en comptes de cabells, i tan feréstega que els homes que la miraven es tornaven de pedra.
3. Però, voltant d’aquí cap allà, hi havia l’heroi Perseu, fill de Dánae i Júpiter, que volia fer quelcom important.
Minerva li va aconsellar que lluités contra Medusa i s`’endugés el seu cap un cop morta.
Perseu va acceptar el repte i els déus el van protegir amb els seus atributs: Minerva li va deixar el seu escut, Plutó el casc que el tornava invisible i Mercuri hi va afegir les seves ales.
Medusa li va dir: - Perseu , acabaràs sent una pedra més de la meva col.leció!
L’heroi va agafar l’escut de Minerva que brillava com un mirall i,guiat pel reflex de de la cara temible, va matar el monstre amb un cop d’espasa. Com veieu, amb ajuda divina,no hi ha res que sigui impossible!
4. D’on ve l’enemistat entre Neptú i Minerva?
Un heroi grec havia fundat una ciutat que havia de ser l’obra més bella i famosa de Grècia.
Aquesta ciutat no tenia nom i li volia posar el nom d’una divinitat.
Els déus es van reunir i van decidir:
-La ciutat durà el nom del qui li regali una obra més bella, més prodigiosa i útil.
Minerva i Neptú van acceptar el repte. El déu marí, amb el seu trident, va donar un cop a la terra i en va sortir un animal nou: un cavall esvelt, fort.
-Com podrà Minerva superar aquesta obra?
5. El regal de Minerva va ser un abre magnífic,
que va sorgir de la terra de l’Ática, gros, de tronc robust, de fulles de color d’ argent i del verd més bonic del món, i pleníssim de fruits: l’ olivera. Com que l’olivera és el símbol de la pau, els déus van determinar que la nova ciutat portaria el nom d’Atenes( en honor a Atena, nom grec de la deessa Minerva) i ltindria per protectora; la deesa es va posar molt contenta però mai no va perdonar al déu del mar que li plantés cara.
