1.Plutó era germà de Júpiter i de Neptú. En el repartiment de l’imperi de l’Univers, Plutó séncarregà del terrible món subterrani ( o Hades ) i regnà sobre els morts, als quals no permetia tornar al món dels vius.
Les ombres de les persones mortes pujaven a la barca amb Caront i el bot s’apartava de la costa, enduent-se’n per sempre els passatgers més enllà de la terra dels vius . La porta del regne dels morts ara guardada per un gos enorme de tres caps , el ca Cèrber .
2. El poderós déu Plutó es va enamorar d’una noia preciosa, Prosèrpina. Era filla del mateix Júpiter i de Ceres, deessa dels camps , de les collites i de tota planta vivent.
Un dia que la noia estava collint flors ambles meves amigues, la terra va tremolar i per una esquerda sorgí el poderós Plutó, amb un carro conduït per ferotges cavalls negres i va endur-se’n Prosèrpina cap als regnes foscos de sota terra:
-Prosèrpina, viuràs amb mi i manaràs sobre les ombres en el regne de les profunditats!
3.Ceres,veient que la seva filla no apareixia , va baixar de l’Olimp per recórrer tota la terra buscant nit i dia la seva filla estimada .
No la trobava enlloc .Estava tan neguitosa que el déu Sol , (En grec , Hèlios ), que ho veu tot amb el seu ull de foc, li va dir :-La teva filla viu a les profunditats amb Plutó i mai més no tornarà !
La deessa es va omplir d’ira i es va retirar a la solitud ; sense la seva protecció , els camps no donaven collites , ni les oliveres ni els altres arbres tenien fruits i la fam començava a escampar-se per tota la terra .
4.Els homes i les dones passaven fam , els ramats no podien pasturar , els camps estaven secs ...Veient aquella situació , Júpiter es va compadir dels mortals .
Envià el missatger dels déus , Mercui , a buscar Prosèrpina .La trobà pàlida , entristida , mirant com passaven les ombres .Hàbilment va enganyar Plutó i la va portar amb la seva mare .Aleshores desaparegué el cruel hivern i deixà els camps frescos i verdejants , amb el blat tendre i els camps plens de flors .
5.Però Plutó era savi i astut. Convocà totes les ombres a presència seva fent preguntes i més preguntes, fins que per fi trobà algú que li digué:
- Jo he vist Prosèrpina menjant una magrana del jardí per calma la set.
La magrana era la fruita de la fidelitat, la qual cosa feia que es sentís lligada per sempre a les profunditats. Llavors Plutó reclamà la seva esposa.
Ceres i Plutó van decidir que passaria un terç de l’any sota terra, al temps més fred, i dos terços damunt de la terra, la primavera, el càlid estiu i la tardor.
Amb el retorn de la seva filla, Ceres està contenta i torna la primavera, tot floreix i fruita. En canvi, quan Prosèrpina marxa, Ceres es vesteix de dol, les flors es marceixen i la terra es queda erma.
